Catalunya va ser la primera jurisdicció d’Espanya que va legislar les voluntats digitals, i bona part del que la gent creu saber sobre aquella llei ja no és cert. Aquí trobarà què va sobreviure, quins documents necessita un hereu, què es pot recuperar realment d’un portàtil, un mòbil o un compte, i què no es recuperarà mai. Si després vol que ho fem nosaltres, també l’hi expliquem.
L’assessorament i la intervenció es presten personalment, en català, castellà, anglès i italià. No som un despatx d’advocats ni una agència de detectius: treballem al costat del seu notari i del seu advocat.
El seu ordinador guarda les fotografies, la correspondència, la comptabilitat d’un negoci, el text que estava escrivint. Ningú no en sap la contrasenya.
L’aparell encara funciona, però el codi va morir amb ell, i cada intent allarga l’espera.
Factures, proveïdors, nòmines, un domini a punt de caducar, un servidor del qual només ell tenia les claus. L’empresa no pot esperar l’acceptació de l’herència.
Correu, emmagatzematge al núvol, perfils socials, subscripcions que continuen cobrant en una targeta ja cancel·lada. Cada proveïdor té un procediment diferent i gairebé cap família no el troba.
El disc de còpia de seguretat era el pla. El disc de còpia de seguretat ja no gira, o el NAS ha perdut un segon disc durant una reconstrucció.
Béns, comptes i hereus en més d’una jurisdicció, i cap parell de països no tracta l’herència digital de la mateixa manera.
Ni el mòbil, ni el portàtil, ni la tauleta — encara que en una botiga li diguin que és l’única manera de tornar-lo a fer servir. Un restabliment destrueix les dades i, en Android i iPhone, hi pot afegir un bloqueig d’activació que deixa l’aparell inservible per a tothom.
Cada intent erroni allarga el bloqueig, i un dispositiu es pot haver configurat per esborrar-se sol al desè. Si li queden intents, valen més en mans d’un especialista que en una endevinalla.
Un disc dur que fa clics, que grinyola o que arrenca i s’atura està fallant mecànicament. Cada nova engegada arrisca que els capçals ratllin els plats i converteixi un disc recuperable en un d’irrecuperable.
Un NAS que ja ha fallat una reconstrucció està sotmès a la màxima tensió. Tornar a prémer el botó de reconstruir és la manera més habitual que una matriu recuperable es converteixi en una pèrdua total.
L’emmagatzematge al núvol, les còpies de fotografies i el correu solen ser l’única còpia que sobreviu. Una subscripció cancel·lada pot engegar un compte enrere d’esborrament que després no es pot aturar, i un compte tancat gairebé sempre és irrecuperable.
Les eines domèstiques de desbloqueig i de recuperació de fitxers esborrats escriuen al mateix disc que vostè intenta llegir i sobreescriuen les dades que diuen recuperar. Algunes són directament programari maliciós.
Sembla contraintuïtiu, però és real: les contrasenyes desades al navegador i algunes claus de xifratge només existeixen dins d’una sessió en marxa. Apagar la màquina pot tancar per sempre vies que eren obertes.
Contrasenyes antigues, les intuïcions de la parella, el PIN que feia servir a la targeta, el nom d’un gos. La meitat de les recuperacions que surten bé venen que algú de la família recorda alguna cosa, no d’un laboratori.
Res d’això no exigeix contractar ningú. Si d’aquesta pàgina no se n’emporta res més, emporti’s aquests vuit punts — i enviï’ls a qui de la família tingui ara mateix els aparells.
Llegat digital · Contacte de llegat
Si el seu familiar va designar un contacte de llegat, aquesta persona presenta la clau d’accés amb el certificat de defunció i rep les dades de l’iCloud. Si no ho va fer, la via d’Apple acostuma a exigir una resolució judicial. A banda, el bloqueig d’activació d’un iPhone o d’un Mac heretat té el seu propi procediment de retirada, que demana acreditar la propietat. Apple no desbloqueja dispositius ni revela codis.
Gestor de comptes inactius
Configurat per endavant, avisa fins a deu contactes de confiança després d’un període d’inactivitat i els pot alliberar dades concretes. Si mai no es va configurar, Google té un procediment separat per al compte d’una persona difunta: els resultats varien i el lliurament complet de les dades no està garantit.
Commemoració · Contacte de llegat
Un compte de Facebook o d’Instagram es pot convertir en commemoratiu o eliminar a petició de la família. Un contacte de llegat pot gestionar funcions limitades — una publicació fixada, la foto del perfil, les sol·licituds d’amistat. No pot llegir els missatges privats, i Meta no els lliura.
Procediment de familiar més pròxim
Una sol·licitud de familiar més pròxim pot alliberar el contingut d’un compte d’Outlook o de OneDrive amb la documentació adequada. Quan s’havia fet servir BitLocker, la clau de recuperació sol estar dipositada en aquest mateix compte de Microsoft — i sovint és la clau que obre el portàtil.
Cap mecanisme successori
No hi ha procediment per a familiars ni cap manera d’obtenir de Meta l’historial de missatges. Tot el que és recuperable surt d’una còpia de seguretat del dispositiu — una còpia de xats a iCloud o a Google Drive, o una còpia local al mateix aparell — mai del servei.
Accés d’emergència · kit de recuperació
L’Emergency Kit d'1Password i l’accés d’emergència de Bitwarden funcionen bé si es van configurar abans. Si no es van configurar, una caixa forta de coneixement zero no té cap porta del darrere — ni per a nosaltres ni per al fabricant. Val la pena buscar per casa un kit de recuperació imprès.
Procediment successori · frase llavor
Els exchanges custodis — Coinbase, Binance, Kraken — tenen procediments successoris formals i transfereixen els saldos contra la documentació d’herència. L’autocustòdia depèn íntegrament que la frase llavor existeixi en algun lloc. Si no existeix, no hi ha res que la restauri.
Cada proveïdor aplica les seves pròpies normes per damunt del que digui la llei del seu país. Esbrinar quina via està realment oberta en el seu cas, i en quin ordre s’han d’intentar, és bona part del que serveix la consulta.
Quan una cosa no es pot recuperar del dispositiu, sovint hi ha una segona via — el procediment del proveïdor, una còpia sincronitzada en un altre lloc, una còpia de seguretat antiga, una màquina que la persona feia servir abans. Trobar aquesta via és la major part de la feina.
Ens explica què ha passat, quins dispositius i comptes hi ha, i a què vol arribar realment. Li diem què sembla viable i què no.
Determinem qui està legitimat per encarregar-nos la feina i identifiquem els documents necessaris. Si la successió encara no està resolta, li diem què ha de passar abans.
Els aparells arriben amb un contracte escrit, o els anem a buscar nosaltres. Tot es registra en el moment de la recepció i la cadena de custòdia queda documentada des d’aleshores.
Prenem una imatge forense amb bloqueig d’escriptura abans de res, de manera que mai no es treballa sobre l’original. Després informem de què hi ha, què és recuperable i a quin cost.
Acotada al que cobreix l’encàrrec. El contingut de tercers i d’usuaris vius se segrega i no es lliura, i deixem constància que ho hem fet.
Les dades s’entreguen en suport xifrat o per transferència segura, amb un informe escrit. Les còpies de treball es destrueixen de manera segura en el termini acordat.
El RGPD no s’aplica a les dades personals de les persones difuntes. El considerant 27 deixa la qüestió en mans de cada estat membre, i els estats membres van respondre de maneres diferents. No hi ha, doncs, cap norma europea única: el dret d’accés dels familiars neix de la llei nacional i, a Catalunya, també de la llei catalana. Qualsevol pàgina que li digui que el RGPD li dona dret a les dades del seu familiar difunt està equivocada.
La Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya va convertir Catalunya en la primera jurisdicció d’Espanya que va legislar el testament digital — disset mesos abans que la llei estatal. Va introduir dos preceptes al Codi civil de Catalunya: l’article 411-10 CCCat, que incorpora les voluntats digitals a la successió, i l’article 421-24 CCCat, que regula la designació de la persona encarregada d’executar-les.
La STC 7/2019, de 17 de gener — recurs d’inconstitucionalitat 4751-2017, publicada al BOE amb la referència BOE-A-2019-2033 — va declarar inconstitucionals i nuls els articles 6, 8, 10 i 11 i la disposició final primera de la Llei 10/2017, en tot allò que creava el Registre electrònic de voluntats digitals i la via d’accés basada en aquest registre. El motiu no va ser el fons de la regulació catalana, sinó la competència: crear un registre públic de dret privat correspon a l’Estat segons l’article 149.1.8a de la Constitució.
Els articles 411-10 i 421-24 CCCat continuen en vigor. La persona encarregada d’executar les voluntats digitals es pot designar en testament, codicil o memòria testamentària, davant notari. El que va desaparèixer és només la via registral: el document autònom de voluntats digitals inscriptible i el registre mateix.
El Registre electrònic de voluntats digitals no va arribar mai a entrar en servei, i per tant no hi ha res a consultar. Cap notari, cap advocat i cap empresa no hi pot fer una cerca, perquè no existeix. Tampoc no existeix el registre estatal previst a l’article 96.3 de la LOPDGDD: el reial decret que l’havia de desplegar no s’ha aprovat mai. La legitimació s’acredita amb la documentació successòria ordinària, davant notari, i qui li digui el contrari s’equivoca.
Per a les persones amb veïnatge civil català, la successió es regeix pel dret civil català. La llei estatal de protecció de dades s’hi superposa: la Llei orgànica 3/2018 (LOPDGDD) hi afegeix dos preceptes que fem servir cada dia. L’article 3 permet als hereus — i també a les persones vinculades al difunt per raons familiars o de fet, encara que no heretin — sol·licitar l’accés a les seves dades personals. L’article 96, el dret al testament digital, estén aquesta facultat als prestadors de serveis de la societat de la informació i hi afegeix el marmessor i qualsevol persona que el difunt hagués designat expressament. Si el difunt va prohibir expressament l’accés, ho respectem — però aquella prohibició no pot buidar el dret dels hereus sobre els continguts que formen part del cabal relicte.
A Itàlia, l’article 2-terdecies del Codice Privacy permet exercir els drets del difunt a qui hi tingui un interès propi, a un mandatari o per raons familiars mereixedores de protecció, i cap prohibició no pot perjudicar els drets patrimonials derivats de la mort. El 2021 el Tribunal de Milà va ordenar a Apple que ajudés uns pares a recuperar les dades de l’iCloud del seu fill mort, precisament sobre aquesta base.
A la Unió Europea, el Reglament 650/2012 posa a la seva disposició el certificat successori europeu: acredita la seva condició a tots els estats membres sense legalització ni postil·la, amb una presumpció legal d’exactitud. Obtenir-lo aviat sol ser la via més ràpida per desencallar una herència digital transfronterera. No obliga els proveïdors de fora de la Unió.
Els hereus succeeixen el difunt en els seus drets. No succeeixen en la intimitat de les persones vives que li van escriure: aquell dret és de cada participant en la comunicació i mai no va ser del difunt per llegar-lo. Per això acotem cada extracció al cabal relicte, segreguem i no lliurem el contingut que pertoca només a tercers o a usuaris vius, i deixem constància que ho hem fet. Treballem únicament sobre dades ja emmagatzemades. No mantindrem viu cap compte per capturar missatges nous.
No oferim el desbloqueig ni l’elusió de contrasenyes com a servei. Tampoc no fem investigació de persones vives: a Espanya aquesta activitat està reservada als detectius privats habilitats per la Llei 5/2014 de seguretat privada, i si el seu cas ho necessita l’hi direm i el derivarem a un despatx de detectius. Quan se sospita un delicte, quan hi ha conflicte entre hereus o quan un dispositiu pot ser una prova, la via correcta és la judicial, i l’hi direm en comptes d’acceptar la feina.
180 €
60 minuts, en línia. Es descompta íntegrament de qualsevol encàrrec contractat dins dels 30 dies següents.
Una resposta clara sobre la seva situació, de qui ja ho ha fet abans.
Consultar
Preu tancat, acordat per endavant. Prepagament i contracte escrit.
Ens envia els aparells, o els recollim nosaltres. Esbrinem què hi ha realment abans que ningú es comprometi a una recuperació.
Consultar
Es pressuposta a partir de l’avaluació, mai abans.
La feina en si — des del clonatge senzill fins a la reparació en sala blanca, la reconstrucció de matrius i els procediments successoris dels proveïdors.
Consultar
Tarifes per dia i per setmana per a Catalunya, la resta d’Espanya, Europa i la resta del món. Desplaçament, allotjament i transport es facturen a part, a preu de cost i amb justificants.
Hi ha situacions que no es poden enviar per missatgeria — una casa familiar per buidar, una oficina que ha de continuar funcionant, un patrimoni amb massa coses per encaixonar.
Consultar
Encàrrec puntual o iguala anual.
Per a assessors que administren un patrimoni i per a famílies que preferirien no tornar a passar per això sense preparació.
Els preus es pressuposten cas per cas perquè els casos són genuïnament diferents: un sol portàtil i un arxiu de vint anys repartit entre quatre països no són la mateixa feina. Tot s’acorda per escrit abans de començar, i li diem quan creiem que la feina no val la pena encarregar-la.
Nexo Apex és una empresa de programari amb seu al Vendrell, al Baix Penedès. Construïm i mantenim els nostres propis productes, i fa temps que fem feina de recuperació i d’anàlisi forense que no apareix mai en cap web — perquè les famílies per a qui es va fer no ho voldrien.
Hem acompanyat family offices i famílies particulars d’Europa en la recuperació del patrimoni digital d’un familiar: els dispositius, els arxius, els comptes i els negocis que no es podien aturar sense més. Aquesta feina la fa personalment el nostre fundador , no se subcontracta.
Escrigui tant o tan poc com pugui. No cal que tingui els papers en ordre ni que sàpiga els detalls tècnics — aquesta part és la nostra.
Tot el que escrigui ens arriba directament i es tracta amb confidencialitat. No hi ha cap seqüència automàtica de seguiment ni ningú que l’empaiti.